miércoles, 10 de febrero de 2010

El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico


Ramon Barnils, Jordi Vendrell i Quim Monzó

Desde el nacimiento de Catalunya Ràdio (1983) se emitía un programa magazine nocturno que tuvo una especial acogida.
El programa se emitía en clave de humor, pero, ojo, no había chistes ni carcajadas ni presencia de público.
Los nombres de sus realizadores nos dan una pista de por donde iban los tiros: Jordi Vendrell, Quim Monzó i Ramon Barnils. Tres pesos pesados entre la intelectualidad catalana emergente y tres cabezas muy bien amuebladas aunque no siempre políticamente correctas. En suma, tres “enfants terribles”.
El programa enganchaba. No tenía una estructura fija. Destacan las entrevistas a personajes relevantes de la época y un sinfín de perlas que se iban desgranando a cada programa, como las inefables “Anoticies de la una” en las que presentadores de los informativos diarios de la emisora, leían las noticias del día que habían sido redactadas por los guionistas con la malsana intención de darles la vuelta, presentándolas bajo una óptica crítica. El efecto que producía su lectura normalizada, en contraste con los contenidos era impresionante.


Josep Maria Francino amb Eva Algarra - febrer 1984

Recuerdo que, Eva Algarra, primera responsable de los servicios informativos (por entonces, mi pareja) había participado en esos informativos especiales.

La música seleccionada por Jordi Vendrell constituía un repertorio ecléctico y sorprendente en el que no cabían temas menores. Todo canela fina. Magníficas piezas musicales que a mí, personalmente, me abrieron nuevos horizontes.
Entre ellas, el tema emblemático del programa: “Caballo viejo”, compuesta el año 1980 por Simón Díaz, en la versión de Roberto Torres. Pero también “O Superman” de Laurie Anderson, “Mi novia se llamaba Ramón” de los inteligentes Los Burros, “Orgasmo”, interpretada por Floria Márquez, “Sworfishtrombone” de Tom Waits, “Soy un perro callejero” de Los Changuitos, "Puro teatro" de la inconmensurable La Lupe, temas del incipiente “Sukus” Africano, o impagables canciones de Lola Flores o de Manolo Caracol.




Para escuchar algunos fragmentos del programa: Neix Catalunya Ràdio

El título del programa se basa en un poema popular anónimo escrito en un catalán dudoso.

Un lloro, un moro i un mico
I un senyor de puerto rico
Un senyor de puerto rico
Al balcó tenia un lloro
De rica ploma i bon pico:
Un lloro dels que fan oro,
Dels lloros que costen pico.

Un veí seu, que era moro,
De tetuan, va rebre un mico.
Amarra aquest mico, el moro,
Al balcó, quedant el lloro
A l'altre, però lluny del mico.

Mes tan i tan xerrà el lloro,
Que un dia s'empipa el mico,
I amb rabiós alè de toro
L'envesteix. S'amaga el lloro,
Trenca la cadena el mico,

Salta a la gàbia del lloro,
Surt el lloro, pica al mico,
Xiscla el mico, xerra el lloro
I, amb l'esvalot, surt el moro.
I el senyor de puerto rico

- Per què no tanca el seu lloro?
- Per què no amarra el seu mico? -
Exclamen els dos fent coro,
Volguent l'un agafar el lloro
I estirant-li, l'altre, el mico.

Cau el mico sobre el lloro.
El lloro li clava el pico.
Reganya les dents el mico
I, esbarat, mossega el moro
I el senyor de puerto rico.

Aquest renega del lloro,
Prometent matar el mico,
Mentre que, furiós, el moro
Provoca l'amo del lloro
I envesteix a lloro i mico.

Cap amunt s'enfila el lloro,
Cap avall s'escorre el mico
I, faltant tots al decoro,
Agarrats queden el moro
I el senyor de puerto rico.

- ¡Ay, moro, si pierdo el loro!
- Li diu el de puerto rico.
Replica, cremat, el moro:
- Pagaràs ben car el lloro,
Oh, cristià!, si es perd el mico.

Creix el brogit; vola el lloro,
Cau al carrer sobre el mico...
Burrango el de puerto rico,
Veient-se amb perill el lloro,
Altre volta sobre el mico!

Es desfà com pot, del moro.
Entra i pega un tiro al mico,
Però l'erra i mata el lloro.
Cau desmaiat. Riu el moro
I fuig a buscar el mico.

Eixerit, retorna el moro
Amb el lloro mort i el mico.
Auxilia el de puerto rico...
I després li envia el lloro
Amb una carta, pel mico,

Que diu: "seis onzas en oro
Per l'atemptat contra el mico,
D'un cristià reclama un moro.
Guardi's, dissecat, el lloro.
Pagui'm ara, a mi, aquest pico".

Veu això l'amo del lloro.
Es tira damunt del mico.
Mata el mico, mata el moro,
I, mort moro, mico i lloro,
Fa un farcell... I a puerto rico!
FA UN FARCELL... I A PUERTO RICO!

Mucho tiempo después, cuando mi primo Víctor y yo realizábamos el programa “Amalgama” sobre músicas de raíz y de mestizaje en Ràdio Taradell, mi Amigo Dani Cua (a su vez, amigo personal de Jordi Vendrell) me comentaba que mi forma de hacer radio le recordaba a Jordi Vendrell.
Probablemente es el mayor piropo que he recibido… con cierto escepticismo indulgente, ciertamente, pues, si bien es verdad que mi voz resulta radiofónica y a pesar de algunas incursiones profesionales en el medio, estoy a años luz de ese monstruo mediático que fue Jordi Vendrell al que siempre he admirado.

2 comentarios:

Rafa dijo...

Hola,
He trobat, per casualitat, aquesta entrada de fa tres anys quan, en un atac d'enyorança m'ha donat per buscar informació sobre La Mercantil Radiofònica i aquells programes que no em perdia mai. Gràcies per compartir aquesta informació. Per cert que hi havia una cançó que posaven molt que no he aconseguit ni trobar-la ni escoltar-la més. Era com africana, cantaven unes veus masculines a cor a l'unisó i no se en quin idioma cantaven; deien paraules com "soldati" "maú" "fan-fan" o semblants i, si no recordo malament sonaven uns instruments de vent com saxofons. No sabrás pas quina era? Merci pel blog. Salut!

Unknown dijo...

Tinc la cançó, però no sé de qui és. L'he treta d'una cinta.

Creative Commons License
Las imágenes publicadas en este blog están bajo licencia de Creative Commons.